Avui s'acomiada de la feina una companya. Per qüestions d'edat, ens portem més de 20 anys i podria ser el seu pare. Durant el temps que hem viscut junts a la feina, aproximadament uns vuit mesos, hem discutit sobre l'ètica periodística, enfocaments de temes i suggeriments d'articles. La relació ha estat molt fluïda, encara que, com he dit, de vegades es notava la diferència d'edat... No és que haguéssim d'establir cap relació sentimental, no. La Mireia em recorda quan jo tenia la seva edat -ha tornat a sortir el pare que porto a dins- amb la seva decisió, les ganes d'aprendre, de fer i de desfer, de motivació contínua, en definitiva de sang nova... Des d'aquestes modestes línies, et desitjo tota la sort del món. Un petó ben fort
1 comentari:
A mi també m'ha agradat compartir amb tu aquests mesos. He après molt de tu, els coneixements sobre premsa me'ls has donat tu. Gràcies per tot. I sempre seràs el papa Rius!
Publica un comentari a l'entrada