Anant amb nens tot s'hi val

Ara us comunicaré un suposat cas de frau que m'ha passat aquest cap de setmana. Resulta que la Júlia, la meva filla gran -de 4 anys- va venir del col·legi amb una publicitat d'una funció de pallassos que feien el cap de setmana al Casal Popular de Rubí. L'actuació es feia en dues sessions, a les 18 i a les 20 h. La publicitat tenia com a reclam la presència de la Ventafocs i de Winnie the Pooh. Vaja que ja em tens dissabte a mi, a la meva dona i a la nena fent cua per a la primera sessió. Aconseguim entrar i oh, primera sorpresa! l'escenari està ple de regals. Algú de l'organització del festival infantil ens ofereix una tira de números per 2 euros per participar a una rifa. Això se suma als cinc euros que vam pagar per la Júlia i els 7 de cada adult. Després, una noia va aixecar una gaveta amb crispetes per qui en volia, això sí, pagant un euro per bossa.
Comença l'espectacle amb un mim. Normalet. Després fan aparèixer la Ventafocs que resulta ser la noia de les crispetes envoltada dels set nans -algun d'aquests era el que repartia les tires de la rifa-. Després veiem que el que feia màgia es després pallasso. I finalment, la noia de les crispetes-també Ventafocs- acaba sent Vanessa Monterrey, l'espectacle d'una mexicana malabarista. Total, que, tota una família de gent dedicada a la faràndula et clava més de 20 euros per un espectacle lamentable. I tan tranquils! Ah, per cert, perquè no caigueu en la trampa, l'espectacle es de la companyia Menudo espectáculo S.L. I tan menudo.

La Mireia se'n va

Avui s'acomiada de la feina una companya. Per qüestions d'edat, ens portem més de 20 anys i podria ser el seu pare. Durant el temps que hem viscut junts a la feina, aproximadament uns vuit mesos, hem discutit sobre l'ètica periodística, enfocaments de temes i suggeriments d'articles. La relació ha estat molt fluïda, encara que, com he dit, de vegades es notava la diferència d'edat... No és que haguéssim d'establir cap relació sentimental, no. La Mireia em recorda quan jo tenia la seva edat -ha tornat a sortir el pare que porto a dins- amb la seva decisió, les ganes d'aprendre, de fer i de desfer, de motivació contínua, en definitiva de sang nova... Des d'aquestes modestes línies, et desitjo tota la sort del món. Un petó ben fort

Té raó l'Albert Om

Coincideixo plenament amb el comentari que fa avui el periodista Albert Om a la contra del diari Avui sobre el sorprenent canvi d'humor del pilot asturià Fernando Alonso. Ara que no sent la pressió de sentir-se guanyador, es fa el simpàtic. Quan estava al cim, renegava dels periodistes. Ara que està en hores baixes, necessita de l'entorn mediàtic perquè parlin d'ell. Mala pràctica la d'Alonso. En un entorn tan competitiu com el de la F-1, s'ha d'estar a bones amb tothom i sobretot amb els que informen de l'activitat esportiva en concret. No seré jo qui ataqui a l'Alonso, sé que té molts seguidors a tot arreu que, per cert, deuen estar una mica capcots pels mals resultats d'aquesta temporada. Però, està demostrat que els grans personatges, aquells que passen a la història, destaquen sobretot per la seva humilitat.

Les meves intencions

Benvinguts a aquest espai personal que espero que us sigui d'utilitat. La meva intenció, com molts blocaires, és fer reflexions en veu alta i que puguin ser compartides per tots vosaltres. Per cert, aquí va la meva primera reflexió que va passar a les vacances, a veure què us sembla. Vaig anar a l'oficina de Turisme de Segorbe, una població a l'interior de la província de Castelló. Com a germans lingüístics que som, almenys fins ara pensava això, vaig dir-li a la informadora que em parlés en català. La noia en un castellà molt correcte em va dir: "Si te hablo en valenciano, no me vas a entender. Háblame en catalán y yo te contestaré en castellano!". Vaig intentar mantenir el català, però finalment vaig canviar al castellà, que és el que la informadora volia. Sense fer cap lleig a ningú, penso que això deu ser una pràctica molt estesa i fomentada pel govern valencià. Si teniu temps, mireu Canal 9, que pel tema de la reciprocitat es pot veure per TDT, i veureu que els anuncis i la majoria dels programes són en castellà, tret dels informatius. D'això en diuen potenciar la llengua, tu!