El diumenge, tancats a casa

La nostra família ha estat una assídua de les activitats infantils que es van celebrar la temporada passada al Castell. Quan vam veure publicat als diferents mitjans que la temporada es reprenia el passat diumenge, ens vam alegrar molt. Es tracta de diversos espectacles i tallers, d’una durada limitada i adequada per un matí de diumenge. Em consta que l’aposta per fer aquests espectacles ve de l’equip directiu del Castell i fins i tot vaig felicitar-los per la iniciativa la temporada passada. Aquest diumenge, així constava a “La Ciutat”, tocava contes. Ja em tens disposant el bany de les meves filles per estar a punt per l’hora de l’espectacle, a les 12 del migdia, i arribar al Castell tot caminant. I no tan sols la nostra família, sinó moltes altres que s’hi acostaven caminant o en cotxe.
Enfilem la rampa per arribar al Castell i els responsables de l’equipament ens diuen que la sessió s’ha suspès. La d’ahir i la de la setmana que ve. Fins nou avís, sembla ser.
Aleshores, ja tens tota una corrua de persones marxant del Castell i tractant d’ocupar espais de la ciutat com places o terrasses per intentar satisfer la mainada. Aleshores, em pregunto: No ens queixem que Rubí és una ciutat dormitori? És que potser posem els mitjans perquè no sigui així o tot el contrari? En tota una ciutat com Rubí em resulta increïble que només tinguem espectacles per a la mainada pagant, els de la Xarxa. I així estem, en lloc d’intentar crear futurs usuaris del Castell –que és l’autèntic objectiu de les activitats infantils d’aquest equipament-.

Tothom entén de tot

Ja diuen que a la meva professió-la de periodista-hi ha molt intrusisme. A part del tema professional, l'intrusisme també es pot entendre com allò que tothom entèn de tot. I en periodisme tothom s'hi atreveix. Que si aquella foto hauria de ser una altra, que si aquell titular és poc adequat o que no entenen perquè obres el diari amb aquella notícia. Els anys de carrera i de dedicació professional, m'han ensenyat que ningú té la posessió absoluta de la veritat, que la imparcialitat absoluta no existeix i que sempre hi ha una part subjectiva en l'enfocament dels temes. D'acord, això ja se sap. Ara, no tothom està a l'aguait d'aquests aspectes. I de vegades, moltes persones creuen la barrera. Et diuen que fer una foto no costa tant, total fer un article és una tonteria... I no, no és tan fàcil ser periodista. Sí que ho és pretendre ser-ho. I el que és més arriscat és donar consells i lliçons des de la més absoluta ignorància de la professió.